Status             Fa   Ar   Tu   Ku   En   De   Sv   It   Fr   Sp   Ca   Ru  
    [I]     [II]     [III]     [IV]

El món després de l'onze de setembre
I. Una guerra de terroristes


 

Dos camps reaccionaris

Els esparveradors crims terroristes contra la humanitat de l'11 de setembre del 2001 i la matança de milers d'innocents a Amèrica ha llençat el món al llindà d'una de les eres més fosques i cruentes de la història contemporània. Ço que l'administració americana anomena guerra internacional contra els terroristes és de fet l'entrada del món en una nova i destructiva fase de la guerra internacional dels terroristes.

En els pols oposats d'aquest conflicte cruent s'hi troben els dos camps principals del terrorisme, que han deixat la llur emprempta sangonosa en les vides de dues generacions. En un pol, hi ha la maquinària més enorme de terrorisme d'estat i d'intimadació i xantatge internacionals. Aquest camp inclou el govern americà i l'elit dirigent, l'única força que ha emprat bombes nuclears contra persones, en reduir centenars de milers de persones innocents i desprevingudes d'Hiroshima i Nagasaki a cendres en segons. Un estat que assassinà milions de persones a Vietnam i castigà i arruinà el país durant anys amb bombardeigs químics. Inclou l'OTAN i les coalicions de governs occidentals que des d'Irac fins a Iugoslàvia, han destruït llars, escoles i hospitals i han negat el pa i les medicines a milions d'infants. Inclou la burgesia i l'estat israelians. Ocupen, prenen, assassinen i expolien. Bombardegen i assalten els camps de refugiats i disparen contra infants de deu anys atemorits que es refugien en els braços del pare i en els portals de l'escola. D'Hiroshima i Vietnam fins a Grenada i Irac, dels camps d'extermini d'Indonèsia i Xile a les sales de la mort de Palestina, el record d'aquest pol internacional de terrorisme d'estat i d'intimidació imperialista és obvi i irrefutable als ulls de tot el món.

En el pol oposat, hi ha el terrorisme islàmic i l'islamisme polític reaccionari i roïn. Aquestes forces que foren originalment creades i nodrides per Amèrica i per Occident durant la guerra freda com a mitjà d'organització de la reacció indígena contra l'esquerra de les societats d'Orient Mitjà, ha esdevingut ara un pol actiu de terrorisme internacional i un contendent en la lluita burgesa de poder a l'Orient Mitjà. La història assassina de l'islamisme polític, d'Iran, Afganistan i Paquistan fins a Algèria i Palestina inclou una llarga llista de genocidis i de crims esparveradors. Des dels assassinats d'estat i emparats per l'estat d'Iran i Afganistan fins als crims diaris del escamots terroristes islàmics a Israel, Algèria i al cor d'Europa i Amèrica, des de la repressió cruenta dels opositors polítics i intel·lectuals fins a la imposició de lleis islàmiques reaccionàries i inhumanes contra la gent, especialment contra les dones, des de les decapitacions i mutilacions islàmiques fins a la col·locació de bombes i l'assassinat massiu en busos, cafès i discoteques—vet ací els titulars del record d'aquests reaccionaris.

Ara, aquest conflicte es prendrà centenars de milers i probablement milions d'altres víctimes a Afganista demà i en qualsevol altre racó del món l'endemà. Contra això cal resistir.
 

La propaganda de guerra

Al costat d'aquest arrenglerament militar, assistim a l'arrenglerament ideològic i propagandístic dels dos camps. La dissecció d'aquest mur de propaganda i la recerca de la veritat sota l'onada massiva d'hipocresia i engany que cobrirà el món, és la primera condició per organitzar un front independent de la humanitat amant de la llibertat contra la guerra mundial dels terroristes.

La bandera ideològica dels extremistes de tots dos camps és clarament visible i reconeixible des de lluny. El món complex d'avui ja no té temps per aquestes idees rígides. L'onejar de banderes i el jingoïsme ocidental i americà, el racisme, els fems del 'xoc de civilitzacions' i coses similars tan sols poden tindre un efecte marginal en la societat occidental. Els governs occidentals i els mitjans saben que aquestes idees i opinions grolleres i primitives no poden constituir el marc ideològic i propagandístic del conflicte en el qual hi hem entrat. En el camp opositor, tampoc, la idea de Croada Islàmica (Jihad), vessament indiscriminat de sang, ja siga per la gràcia de déu i de la religió, per l''alliberament d'Al-Quds i de la terra islàmic de les botes del sionisme i imperialisme internacional paràsit', tan sols reïx entre els rengles dels extremistes i activistes de l'islamisme polític. No mobilitza les masses populars en la societat contemporània de l'Orient Mitjà. La guerra propagandística i la batalla ideològica que domina l'immediat i cruent conflicte militar no es pot basar en aquestes línies obertament extremistes, sectàries i grolleres. Ço que pot finalment arrossegar les grans masses populars d'Occident i de l'Orient Mitjà a aquesta guerra i arrenglerar-les amb els dos bàndols d'aquesta hostilitat reaccionària no són aquestes idees primitives sinó racionalitzacions i justificacions molt més sofisticades que ja es fan populars.

En la fórmula dels occidentals, malgrat el posat de pistoler del vaquer Bush, la 'humanitat civilitzada' fa cara a la plaga del terrorisme. Els EUA són pintats com els dirigents d'aquest front civilitzat. L'objectiu és neutralitzar el terrorisme i dur els terroristes a la justícia. La qüestió sembla molt més simple que l'atac a Irac i el bombardeig de Belgrad. Qui pot culpar el govern dels EUA de la seua política militarista quan 6.000 dels «seus» han sigut morts amb tanta brutalitat? Què és més obvi que l'acció militar del govern americà per esclafar aquest terrorisme i protegir 'els seus ciutadans', i fins i tot els pobles de la terra, contra els crims imminents posteriors? Aquesta vegada, per ésser membre de la societat de la humanitat «civilitzada», els sol·licitants no necessiten cap requisit ètnic, racial o religiós. Els sol·licitants—de qualsevol color, aparença, religió o origen—tan sols han de declarar el llur suport a Amèrica. Aquesta vegada, la propaganda de guerra no serà racial, ètnica, religiosa o ni tan sols política. La qüestió no és mantindre el flux de petroli, defensar la democràcia neixent d'Aràbia Saudita i tornar Kuwait als xeics. Si l'exèrcit americà de nou s'arma per repetir ço que ha fet tantes vegades, és aparentment pel dret de viure, el dret de viatjar, el dret de la gent de no esclatar a casa o al carrer. Els crims de l'11 de setembre han donat el marc ideològic i propagandístic més poderós fins ara per una intervenció militar dels EUA i de l'OTAN en els racons més llunyans del planeta. En aquest moment, separar les masses populars d'Occident de la política militarista de l'elit dirigent d'aquests països requereix uns esforços d'aclariment herculis. L'equilibri ideològic podria, de fet, canviar ràpidament amb nous desenvolupament, però en aquest moment, la idea de «guerra del món civilitzat contra el terrorisme» ha lliurat als polítics i mitjans occidentals el control complet de l'opinió pública occidental.

En el pol oposat també pren forma un marc ideològic sofisticat i relativament efectiu en defesa de l'islamisme polític i del terrorisme islàmic. No són molts qui gosen de defensar obertament l'assassinat de milers de persones a Amèrica. Fins i tot les bèsties que dirigeixen Iran i Afganista s'han hagut de mossegar la llengua. La defensa oberta de l'islamisme polític i del terrorisme islàmic no serà la bandera propagandística d'aquest pol. El bàndol islàmic en la guerra dels terroristes es basarà en una antiga però efectiva fòrmula per justificar el terrorisme islàmic, una fórmula que ha sigut un dels fonaments de l''anti-imperialisme' petit-burgès al Tercer Món, particularment a l'Orient Mitjà. Fa set anys, en l'inici d'una onada d'assassinats islàmics a Israel, Egipte i Algèria, denunciàrem i condemnàrem aquesta defensa reaccionària del terrorisme en una columna editorial de «La Internacional». No és inapropiat de citar aquest breu article:

«Una onada d'assassinats islàmics ha cobert Orient Mitjà i Àfrica del Nord. Les víctimes d'aquesta onada són els més corrents de la gent corrent. A Egipte i Algèria dispararen i decapitaren forasters—fossen obrers, turistes o pensionistes. Col·locaren bombes i assassinares escolars a la porta de l'escola. Assassinaren noies que no se sotmeteren a matrimonis forçats. A Tel Aviv, assassinaren vianants desprevinguts—infants, grans i xics—pel carrer i en busos. I hreoicament, d'Israel a Algèria, reafirmen a una humanitat astorada que aquesta 'lluita armada' continuarà.

»Va haver un temps on l'esquerra tradicional i 'anti-imperialista' mirava la violència cega i el terrorisme il·limitat del Tercer Món i de les corrents anti-occidentals si no amb admiració si més no amb tolerància. En la llur opinió, la injustícia patida per les nacions desposseïdes i els pobles oprimits justificaven aquest terrorisme com a reacció legítima. El terrorisme dels grups palestins, les organitzacions islàmiques i l'Exèrcit Republicà Irlandès—les víctimes dels quals eren com més anava més civils desprotegits i desprevinguts—eren exemples destacats d'aquest terrorisme 'permissible' del passat recent. Un terrorisme que aparentment responia a injustícies passades i presents; una terrorisme que aparentment sorgia com a reacció a les polítiques brutals i inhumanes de poders i governs opressors. Curiosament, al llarg dels anys, el govern israelià ha emprat també aquesta mateixa racionalització exculpadora; és a dir en al·ludir al genocidi indescriptible dut a terme pels nazis i els grups anti-semites de diferents països contra el poble hebreu, han justificat la repressió brutal del poble indefens de Palestina i els assassinats diaris de joves palestins.

»Des d'un punt de mira comunista, aquesta mena de racionalització i el terrorisme cec basat en ell a Orient Mitjà—ja siga per organitzacions àrabs i palestines o per l'estat d'Israel—es considera un fracàs i se'l condemna. No hi ha la més petita relació real ni legítima entre les calamitats esparveradores que han caigut damunt el poble hebreu en aquest segle i la repressió i els crims comesos pel govern d'extrema dreta d'Israel contra els palestins. No hi ha la més petita relació real ni justificada entre els patiments del poble indefens de Palestina i el terrorisme de les organitzacions islàmiques o no-islàmiques que es reclamen d'aquest poble. L'estat i les faccions burgeses exploten i capitalitzen el patiment de la gent indefensa. Condemnar i erradicar aquest terrorisme amb la classe obrera, especialment en els països de la regió, és una condició essencial per col·locar els obrers al capdavant de la lluita social per posar fi a les misèries seculars dels pobles de l'Orient Mitjà.

»Sembla que la nova onada d'assassinats islàmics, particularment al nord d'Àfrica ni tan sols requereix ja aquestes justificacions polítiques. Un turbant i un arma són suficients per començar aquesta menyspreable Jihad contra la humanitat. Això és gangterisme islàmic i la seua font és el règim dirigent d'Iran. I serà a Iran on se l'esclafarà. (Mansur Hekmat, La Internacional, novembre del 1994, http://www.wpiran.org)'

Amb la intensificació d'aquest conflicte i particularment amb l'atac imminent dels EUA i l'OTAN contra Afganista, la defensa «anti-imperialista» dels grups islàmics i de la radicalització de les llurs accions terroristes en relació als crims i accions opressores d'Israel i d'Amèrica, pot de nou arrelar entre la gent i els partits polítics de l'Orient Mitjà i també entre sectors de l'esquerra radical i intel·lectual tradicional de les societats occidentals. El principal refugi ideològic del gangsterisme islàmic i de la reacció islàmica en aquesta lluita de poder no seran les gastades i obertament inhumanes consignes religioses i islàmiques, sinó més aviat l'anomenat «anti-imperialisme» dels apòlegs religiosos-nacionalistes i petit-burgesos.

Cap moviment popular no pot reeixir contra la guerra dels terroristes sense denunciar i trencar el marc ideològic d'aquesta hipòcrita propaganda de guerra de tots dos bàndols d'aquest conflicte reaccionari.
 

De què és el conflicte?

Per tots dos bàndols, és una lluita de poder. El terrorisme és una realitat d'aquest conflicte, però aquest conflicte i la guerra imminent no són pel terrorisme. Tothom sap que l'entrada dels EUA a Afganistan i fins i tot la detenció de Bin Laden no aturaran la campanya terroristes dels grups islàmics contra Occident, i no aportaran més seguretat als qui viuen a Europa i a Amèrica. Al contrari, augmentarà el perill. La qüestió palestina és on Amèrica i el moviment islàmic s'enfronten directament cara a cara. Però aquest conflicte tampoc no és per resoldre realment la qüestió palestina. La política declarada dels EUA, que és una guerra militar «massiva, sostinguda i profunda» agreujarà clarament totes dues qüestions—la palestina i la del terrorisme islàmic. No tan sols això, sinó també podria ésser un resultat inicial d'aquesta política militar. En són ben conscients. Amb tot, pels EUA, la principal qüestió és la consolidació i expansió de la seua hegemonia política i militar i domini damunt tot el món com a única superpotència. La resolució de la qüestió palestina o el combat contra el terrorisme islàmic no és l'objectiu d'aquesta política. La consolidació i expansió de la posició global d'Amèrica, en el context de pressions i oportunitats creades pels crims de l'11 de setembre és el principal objectiu d'aquesta política.

Pels islamistes també és una lluita de poder. Ni el patiment del poble de Palestina ni les injustícies històriques d'Occident amb Orient són la font d'aquest terrorisme. El moviment islàmic lluita per revertir la seua mala fortuna i finalment per ampliar la seua posició en l'estructura de poder burgesa d'Orient Mitjà. El terrorisme i l'enemistat cega amb qualsevol cosa que siga occidental o occidentalitzada és el llur principal capital política en una societat i entre una gent que encertadament veu Amèrica i Israel com les principals causes de la llur misèria i indefensió. La pau a Orient Mitjà, la formació d'una Palestina independent, la fi de la discriminació del poble palestí, anunciarà la desaparició del moviment islàmic a Orient Mitjà. El terrorisme és la principal eina del moviment islàmic en l'aprofundiment de les divisions nacionals, ètniques i religioses de l'Orient Mitjà i per mantindre viu aquest conflicte com a capital polític i com font del seu poder. Malgrat la pressió militar realitzada per Amèrica, els islamistes rebran de gust aquesta confrontació.

Per constituir un moviment popular independent contra aquesta confrontació mortal sense precedents de pols terroristes i militars internacionals, cal dur la veritat d'aquestes tendències i fets a la gent. Cal denunciar la propaganda bèl·lica i les racionalitzacions llençades pels camps bel·ligerants. Els fets de l'11 de setembre i la política seguida dels EUA tenen importants conseqüències regionals i mundials. Canviaran profundament la complexió política i ideològica del món. La política iraniana es veurà fortament influida per aquests fets. Cal adreçar-se a les principals qüestions d'aquests desenvolupaments i als fonaments d'una política comunista de principis.


Mansur Hekmat


Sèrie de quatre escrits de Mansur Hekmat, redactats en farsi.


Translation: Marxsists Internet Archive - Català - Jaume Lopez
m-hekmat.com #1990ca